Hola companys!

Després d’unes quantes setmanes sense publicar cap article, aquí teniu un nou howto, que m’ha tingut ocupat tot aquest temps ^_^

Aquest manual és un recull de les meves experiències instal·lant Debian SID en els nous Macbook, hi ha altres manuals per Debian, gentoo, ubuntu, però cap d’ells mostra un versió pas a pas on la gent pugui seguir i que el resultat final sigui que tot funcioni perfectament.

En aquest moment la instal·lació de Debian en un Macbook està totalment suportada, des de que va sortir a la venta el maig del 2006 molt gent ha anat fent proves, i ha creat utilitats, pegats per el kernel i drivers per a que funcioni tot el hardware.

Index:

*Introducció
*1.0 - Instal·lació inicial
**1.1 - Particionament del disc
**1.2 -Actualització del firmware
**1.3 - Instal·lant la bios aka rEFIt
*2.0 - Instal·lant el sistema base
*3.0 - Instal·lació de la resta de sistema Debian
**3.1 - Instal·lació del kernel
*4.0 - Configuració del sistema
**4.1 - Power management
***4.1.1 - Personalització del fstab
***4.1.2 - Escalat de freqüència
***4.1.3 - Control del backlight
**4.2 - Configuració de la targeta gràfica i915
**4.3 - Configuració del teclat i ratolí
***4.3.1 - Keymap de console
***4.3.2 - Keymap de les Xorg
***4.3.3 - Configuració del touchpad
**4.4 - Configuració del driver de IR
**4.5 - Configuració de les Xorg
**4.6 - Configuració del monitor extern
**4.7 - Configuració de la tarja de so
**4.8 - Configuració de la tarja wifi
***4.8.1 - Injecció de paquets i aircrack-ng
***4.8.2 - Configuració del kismet
***4.8.3 - Altres aplicacions utils
**4.9 - Configuració de l’iSight
**4.10 - Configuració del bluetooth
**4.11 - Configurar els sensors del hardware
**4.12 - Configuració de la suspensió del sistema a ram i a disc
*5.0 - Hack’s del sistema
**5.1 - Disminuint el voltatge de la cpu
*6.0 - Bibliografia
*7.0 - Historial de revisions

Introducció:

Aquest manual és un recull de les meves experiències instal·lant Debian SID en els nous Macbook, hi ha altres manuals per Debian, gentoo, ubuntu, però cap d’ells mostra un versió pas a pas on la gent pugui seguir i que el resultat final sigui que tot funcioni perfectament.En aquest moment la instal·lació de Debian en un Macbook està bastant suportada, des de que va sortir a la venta el maig del 2006 molt gent ha anat fent proves, i ha creat utilitats, pegats per el kernel i drivers per a que funcioni tot el hardware. Algunes solucions no són molt optimes de moment, però tot anirà evolucionant.

Dit això, recordar de que la instal·lació que farem és de una Debian SID amb KDE i kernel personalitzat junt amb una partició de MacOSX.

Doncs comenta la feina ^_^

1. Instal·lació inicial:

El primer que hem de fer és arrancar el nostre nou Macbook acabat d’obrir de la caixa i engegar el Macosx, tant si el voleu deixar com si el voleu eliminar, però per començar a instal·lar la “bios” de la màquina. Ja que com tots sabeu els mac no tenen bios.Una vegada tinguem arrancat el macosx podem seguir dos camins:
# Si no voleu conservar MacOSX podeu saltar fins al punt 1.2 on s’instal·la la bios.
# Si volem conservar MacOSX continuem llegint per particionar el disc.

1.1 Particionament del disc:

Per tal de particionar el disc, el macosx porta un utilitat amb la que pots particionar el disc amb calent, per tant, no caldrà reiniciar-lo per aplicar els canvis.
Per els que no sapigueu on està les consola de macos la podeu trobar a:Finder -> aplications -> console

Podem veure la llista de les particions que tenim amb:

# diskutil list

Una vegada veiem les particions, el que em de decidir, i això ja és tema totalment personal, quin espai deixem per el macosx i quin per altres sistemes, en aquest cas Debian
Doncs anem a redimensionar la partició de macos amb:

# sudo diskutil resizeVolume disk0s2 20G Linux linuxhd 40G

Aquí li estem dient que volem redimensionar la partició 2 (l’actual del macos) a 20G i crear-ne una de nova amb el nom linuxhd de 40G.
Veureu que els canvis s’han aplicat al moment.
Una vegada fet això ja podem anar a instal·lar el rEFIt.

1.2 Actualització del firmware:

Aprofitant que la gent de Apple ha tret un nou firmware per els nostres Macbook, l’instal·larem per que la gent que no vulgui tenir macosx al portàtil ja la tingui instal·lada.Entrem al macosx i anem a la web de Apple per seguir les instruccions:

http://www.apple.com/support/downloads/macbooksmcfirmwareupdate11.html

1.3 Instal·lant la bios aka rEFIt:

Per començar anem a la pàgina web del refit i ens descarreguem l’última versió “Mac disk image” que hi hagi en el moment.http://refit.sourceforge.net/

Una vegada descarregat fem doble click sobre d’icona i seguim les instruccions de l’instal·lador. Quan ja el tinguem instal·lat el copiem a l’arrel del macosx:

# sudo cp -r /Volumes/rEFIt/efi /

Una vegada copiat entrem al directori i activem l’aplicació:

# cd /efi/refit

# ./enable.sh

Ja tenim la bios instal·lada, ja podem començar amb la instal·lació de Debian!!

2.0. Instal·lant el sistema base:

Abans de començar assegureu-vos de que el cd que tingueu sigui l’última versió de netinstall que hi hagi als repositoris oficials.
En el cas de que no la tingueu la podeu trobar aquí:http://www.debian.org/devel/debian-installer/

I ús descarregueu la versió “imagen de CD de tamaño de tarjeta de visita (20-50 MB)” per arquitectura i386.

Una vegada ja tingueu el cd ja el podeu inserir al lector i reiniciar la màquina. Veureu que ara surt un menú del refit amb unes icones molt cristal
Seleccioneu l’arrancada del tux amb el cd i ja podem començar.
L’arrancada del cd ens preguntarà amb quins paràmetres volem arrancar el boot del cd, nosaltres li passem aquest paràmetres:

install noacpi irqpoll acpi=force

En el cas de haguéssim apretat enter o no haguem passat aquest paràmetres ens podem trobar alguns errors.

Instal·lem el sistema normalment, fent les particions que cadascú cregui convenients,etc… Si voleu seguir els meus pasos al peu de la lletra, doncs podeu particionar tal i com ho vaig fer jo:

Primer de tot una partició /boot de 50MB ext2
Segon una partició / de 10G ext3
Tercer una partició swap de 4G
I finalment una quarta de la resta del disc per el /home ext3

Continuem instal·lant fins que arribem al punt del bootloader GRUB. En aquest moment la instal·lació ens donarà un error alhora d’instal·lar-lo i no ens deixarà continuar, en aquest moment és on em de saltar la instal·lació del bootloader i finalitzar la instal·lació.
Una vegada finalitzada obrim una segona consola apretant ctrl+alt+f2 i apretem enter per veure el prompt.
Una vegada tinguem prompt fem els següents passos:

# mkdir /mnt/debian
# mount /dev/sda3
# mount –bind /dev /mnt/debian/dev
# mount –bind /proc /mnt/debian/proc
# chroot /mnt/debian

Una vegada dins el Debian ens assegurem de que tenim connectivitat a internet i editem el sources.list
Ens assegurem de que aquest fitxer contingui el següent:

deb http://ftp.fr.debian.org/debian unstable main contrib non-free
deb http://ftp.fr.debian.org/debian-non-US stable/non-US main contrib non-free

Sortim guardant els canvis.

Ara toca instal·lar el grub, però abans em de modificar la taula de particions i especificar que la partició sda3 és l’arrel de linux i és del tipus 83.

Per tan executem:

# sfdisk -d /dev/sda > /boot/sda.out

Amb això el que fem és volcar la taula de particions a un fitxer, ara editarem el tipus de sistema de fitxers manualment:

/dev/sda3 : start= 84295720, size= 68953126, Id=b, bootable

Ho em de substituïr per:

/dev/sda3 : start= 84295720, size= 68953126, Id=83, bootable

Guardem els canvis i ara toca tornar a sobreescriure la taula que ja tenim per aquesta (guardant una còpia de seguretat a /boot/pt.bak):

# sfdisk /dev/sda –force -O /boot/pt.bak < /boot/sda.out

Ara ja podem instal·lar el grub:

## aptitude update && aptitude install grub

Una vegada ho tinguem instal·lar passem a configurar el nou bootloader a la partició del disc:

# grub-install /dev/sda3

I generem el fitxer de configuració automàticament:

# update-grub

I ens assegurarem a la sortida de que tot s’ha instal·lat correctament.

Si ús esteu preguntant perquè em instal·lat el grub a l’inici de la partició en comptes de a la MBR com faríem normalment és molt senzill.

Al no tenir bios, el que fa el refit és instal·lar-se a la mbr del disc per tal de que s’arrenqui a l’inici del sistema, una vegada allà podem cridar a qualsevol partició del disc, si aquella partició conté un bootloader com lilo doncs arrancarà el lilo.

Per tan molt important no instal·lar el lilo a la MBR del disc!

Arribats a aquest punt ja podem reiniciar la màquina i treure el disc d’instal·lació del cd.
Ara en el refit veurem dos icones el de la poma, i el del nostre amic tux.

Ja podem arrancar el debian!!

3.0. Instal·lació de la resta del sistema Debian:

Una vegada tinguem la base del sistema instal·lada i funcional (que arranca ^_^) ja podem continuar instal·lant tota la resta d’aplicacions. Dins aquest grup d’aplicacions per instal·lar en tenim algunes d’opcionals i algunes altres de obligatòries per a fer funcionar tot el tinglado.

Com ja em dit, en aquest tutotial instal·larem un entorn KDE, per tan ja podem començar a preparar-nos per instal·lar les aplicacions. Aquí us deixo una llista dels paquets que jo considero indispensables o utils per al nostre sistema.
Podem veure la nostre llista executant:

dpkg –get-selections | grep -v deinstall| sed -e ’s/\t/ /g’|cut -d” ” -f1

915resolution
acpi
acpi-support
acpid
acpitool
aircrack-ng
akregator
amarok
apt-listbugs
arts
audacity
blender
bluetooth
bluez-firmware
bluez-hcidump
bluez-utils
bsdutils
btscanner
cappuccino ^_^
checkinstall
chkrootkit
ddrescue
dvd+rw-tools
ekiga
festival
festvox-kallpc16k
g++
g++-4.1
gcc
gpm
gpomme
gpsd
gpsdrive
gtk-theme-switch
gtk2-engines-gtk-qt
hal
hal-info
hddtemp
hdparm
hibernate
htop
i810switch
iceweasel
iceweasel-l10n-es-es
ifscheme
ifupdown
initscripts
inputlirc
iptables
k3b
k3b-i18n
kappfinder
kcontrol
kde-i18n-es
kde-icons-nuvola
kde-kdm-themes
kdeaddons-kfile-plugins
kdeadmin-kfile-plugins
kdeartwork
kdebase
kdebase-bin
kdebase-kio-plugins
kdebluetooth
kdegraphics-kfile-plugins
kdemultimedia-kappfinder-data
kdemultimedia-kfile-plugins
kdemultimedia-kio-plugins
kdenetwork-filesharing
kdenetwork-kfile-plugins
kdepim-kfile-plugins
kdepim-kio-plugins
kdepim-kresources
kdm
kdmtheme
kernel-package
kfilereplace
kfind
kget
kgpg
khexedit
kino
kino-brightness-contrast-plugin
kino-hsv-color-space-plugin
kinoplus
kipi-plugins
kismet
klaptopdaemon
kmix
kmousetool
knetworkconf
konq-plugins
konqueror
konqueror-nsplugins
konsole
ksensors
ksmserver
kwalletmanager
kwifimanager
language-env
laptop-detect
laptop-mode-tools
less
lilo
linux-patch-debian-2.6.18
linux-uvc-source
linux-uvc-tools
lm-sensors
locales
macchanger
madwifi-doc
madwifi-source
madwifi-tools
make
module-assistant
module-init-tools
msttcorefonts
netcat
ntpdate
openssh-server
patch
pommed
portmap
powermanagement-interface
powermgmt-base
powernowd
powertop
proftpd
qobex
qt4-qtconfig
reportbug
scummvm ^_^
sdparm
subversion
subversion-tools
sudo
sysfsutils
sysklogd
sysv-rc-conf
ttf-bitstream-vera
unison
unison-gtk
unp
util-linux
util-linux-locales
uswsusp
vbetool
vde
vde2
vim
wget
wireless-tools
wireshark
wireshark-common
wlassistant
wpagui
wpasupplicant
x-ttcidfont-conf
x-window-system
xfonts-100dpi
xfonts-75dpi
xfs
xorg
xserver-xorg

3.1 Instal·lació del kernel:

Per a instal·lar un kernel que tingui compatibilitat amb tot els nostre hardware necessitarem o ve descarregar la versió de codi font del kernel de debian o descarregar-lo de la web oficial del kernel, jo he optat per la segona opció:

# cd /usr/src

Anem a la web del kernel (www.kernel.org) i baixem la última versió estable disponible, en aquest cas 2.6.21.3:

# wget http://www.kernel.org/pub/linux/kernel/v2.6/linux-2.6.21.3.tar.bz2
# unp linux-2.6.21.3.tar.bz2
# ln –s linux-2.6.21.3 linux

Ja tenim el codi font “vanilla” a punt, ara ens falta descarregar els diferents pegats per deixar-lo a punt.

El primer pegat que descarregarem és de la web de mactel-linux (http://www.mactel-linux.org) però utilitzant el repositori SVN:

# mkdir /usr/src/kernel-patches
# cd /usr/src/kernel-patches
# svn co https://svn.sourceforge.net/svnroot/mactel-linux/trunk/kernel/ mactel-patches
# cd mactel-patches/mactel-patches-2.6.21/
# ./apply /usr/src/linux

Ens hauria de donar una sortim com aquesta:

patching file drivers/acpi/blacklist.c
patching file drivers/hwmon/Kconfig
patching file drivers/hwmon/Makefile
patching file drivers/hwmon/applesmc.c
patching file drivers/usb/input/Makefile
patching file drivers/usb/input/Kconfig
patching file drivers/usb/input/appleir.c
patching file drivers/Makefile
patching file drivers/macintosh/Kconfig
patching file drivers/ide/ide-io.c
patching file drivers/acpi/sleep/poweroff.c
patching file drivers/acpi/sleep/main.c
patching file sound/pci/hda/patch_sigmatel.c
patching file drivers/usb/storage/usb.c

Finalment apliquem l’últim dels pegats, aquest és més opcional però el recomano per tothom, són els pegats de PHC, amb els que podrem modificat les taules de voltatge de les CPU i amb el que aconseguirem reduir una mica més el consum i per tan millorar la durada de la bateria.

# cd /usr/src/kernel-patches
# svn co https://www.dedigentoo.org/ro-svn/linux-phc/branches/release/ linux-phc
# cd /usr/src/linux
# cat /usr/src/kernel-patches/linux-phc/0.2.x/src/kernels/vanilla-latest/patch/linux.phc.patch | patch –p1 –s

I ja tindrem el kernel preparat.

Seguim amb la instal·lació del kernel i ara el que farem és configurar les opcions del kernel.
Ús deixo aquí el meu .config del kernel perquè la feu servir com a punt de referència, ja que cadascú el pot personalitzar.

Kernel .config

Una vegada ja el tenim configurat i amb els pegats que toca, només falta instal·lar els mòduls externs del kernel que necessitem i a compilar!

Els mòduls que necessitem són:

• Madwifi
• UVC (iSight)

També els he agregat a la llista de programes bàsics, però per que no els hagi instal·lat ho pot fer ara.

# aptitude install madwifi-source linux-uvc-source

Aquest dos paquets ens deixaran uns tar.bz2 dins a /usr/src, el que em de fer és descomprimir-los.

# cd /usr/src
# unp madwifi.tar.bz2 linux-uvc.tar.bz2

Ara toca aplicar un altre pegat als drivers de madwifi, ja que d’aquesta manera tindrem la posibilitat de reinjectar tràfic amb la nostre tarja ^_^

El primer que em de fer és entrar al directori de treball:

# cd /usr/src/modules

Una vegada aquí ens descarregarem el pegat de la web de l’aircrack (patches.aircrack-ng.org):

# wget http://patches.aircrack-ng.org/madwifi-ng-r2277.patch

I finalment l’apliquem:

# cd madwifi
# patch -Np1 -i ../madwifi-ng-r2277.patch

Doncs ja ho tenim.

Ara el que anem a fer és modificar la configuració del paquet kernel-package perquè cada vegada que instal·lem un kernel ens editi automàticament la configuració del lilo i ens posi el nou kernel com a Linux i l’antic com a Linux.old.

# vi /etc/kernel-img.conf

I ens assegurem que el contingut sigui:

do_symlinks = yes
relative_links = yes
do_bootloader = yes
do_bootfloppy = no
do_initrd = yes
link_in_boot = no

Ara si que ja podem compilar:

# cd /usr/src/linux
# make && make-kpkg kernel-image modules-image

Quan acabi ja podrem instal·lar el nou kernel i els mòduls amb:

# cd /usr/src
# dpkg –i linux-image-2.6.21.3-XXXX.deb
# dpkg –i linux-uvc-modules-2.6.21.3-XXXX.deb
# dpkg –i madwifi-modules-2.6.21.3-XXXX.deb

Amb tot això, si no hi ha agut cap problema o error i ja podem reiniciar la màquina per arrancar el nou kernel.

4.0 Configuració del sistema:

Una vegada funcioni el nou kernel, el que em de fer és configurar la resta d’aplicacions del sistema perquè funcionin correctament.

4.1 Power management:

Aquí tenim una llista de configuracions i programari que en permetrà optimitzar la duració de la bateria.

4.1.1 Personalització del Fstab:

Si heu formatat la partició arrel i home tal i com he fet jo amb el sistema de fitxers ext3, podem afegir un paràmetre al fstab perquè quan es munti ho faci amb el paràmetre “noatime”.

# /dev/sda4 / ext3 defaults,noatime 0 1

El que fa aquest paràmetre és dir-li al sistema de fitxers que no actualitzi la data de l’últim accés al inode del fitxer, per tan ens estalviarem que el disc dur hagi d’escriure-la cada cop que accedim a un fitxer.

4.1.2 Escalat de freqüència:

• Polítiques d’escalat del kernel:

Com em pogut veure a la configuració del kernel, ja tenim compilat tots els mòduls que són necessaris per utilitzar l’escalat de freqüència del coreduo en el kernel. El perfil per defecte és performance, però tan userspace, com powersave, com ondemand els tenim també disponibles.
Primer de tot ens assegurarem de que l’escalat de freqüència ‘ondemand’ del kernel sigui l’utilitzat per defecte:

# cat /sys/devices/system/cpu/cpu0/cpufreq/scaling_governor

Això ens mostrarà quina política tenim funcionant, i hauríem de tenir ondemand, sino, podem utilitzar el fitxer de sysfs.conf per forçar-ho agregant això dins el fitxer:

devices/system/cpu/cpu0/cpufreq/scaling_governor = ondemand
devices/system/cpu/cpu1/cpufreq/scaling_governor = ondemand

Si no trobem el fitxer sysfs.conf vols dir que ens falta instal·lar sysfsutils, per tan ja el podem instal·lar:

# aptitude install sysfsutils

• Polítiques d’escalat a l’espai d’usuari:

Aquest pas és opcional, ja que els que utilitzin l’escalat de freqüència del kernel ondemand no necessiten una aplicació que controli l’escalat de freqüència des de l’entorn d’usuari com és el cas del powernowd, tot i que preferim utilitzar-lo el pode instal·lar sense problemes:

# aptitude install powernowd

Per poder visualitzar la velocitat de la cpu podem instal·lar una petita utilitat:

# aptitude install ksensors

Amb la que a part de la velocitat de la cpu podem monitoritzar alguns altres paràmetres com el uptime, ram, etc…

4.1.3 Control del backlight:

Actualment hi ha una aplicació capaç de controlar totes les tecles de funció del nostre Macbook, i és la que en facilitarà els nostre objectius.
Primer de tot em d’instal·lar l’aplicació:

# aptitude install pommed gpommed

Una vegada instal·lat el podem configurar, tot i que la configuració per defecte és correcte i funcional.

4.2 Configuració de la targeta gràfica i915:

Per poder configurar la pantalla en mode 1280×800 em d’utilitzar l’aplicació 915resolution, per tan el primer que em de fer és instal·lar-la:

# aptitude install 915resolution

Tot seguit el que farem és editar el fitxer de configuració /etc/default/915resolution i comprovem que la configuració que tenim és la següent:

MODE=54
XRESO=1280
YRESO=800
BIT=32

I ja podem reiniciar el dimoni:

# /etc/init.d/915resolution restart

4.3 Configuració del teclat i ratolí:

Si ens em fixat, algunes tecles del teclat no fan la funció que haurien de fer tot i que l’hem configurat amb spanish, i es que la distribució de tecles del macbook sembla una estàndard però hi ha algunes modificacions amb les identificacions de les tecles.

Per tan haurem de modificar les tecles:

4.3.1 Keymap de console (Pas opcional):

Em de diferenciar entre el mapa de tecles de la consola de text, i el mapa de tecles de les Xorg.Per tal de que les tecles de la consola de text funcionin correctament utilitzarem un esquema de teclat extret de la web de cronopios (http://cronopios.net) on ha fet unes modificacions perquè les tecles “º” i “< ” estiguin intercanviades.

Per tan el que hem de fer és:

# cd /etc/console/
# mv boottime.kmap.gz boottime.kmap.gz.old
# wget http://cronopios.net/blog/wp-content/boottime.kmap.gz

I reiniciem el sistema per aplicar la nova distribució.

4.3.2 Keymap de les Xorg:

Primer de tot em comprovar de que el fitxer de configuració de les xorg sigui correcte, al punt 4.3 ús podeu descarregar el meu fitxer de configuració en el que ja ho tindreu tot configurat, però igualment ho comentarem.Dins aquest fitxer trobarem la configuració del teclat:

Section “InputDevice”
Identifier “Generic Keyboard”
Driver “kbd”
Option “CoreKeyboard”
Option “XkbRules” “xorg”
Option “XkbModel” “pc105″
Option “XkbLayout” “es”
Option “XkbOptions” “lv3:rwin_switch”
EndSection

4.3.3 Configuració del touchpad:

Per configurar totes les opcions del touchpad, les gestures, scrolls, etc.. em de modificar el fitxer de configuració de les xorg agregant el següent:

Section “InputDevice”
Identifier “Synaptics Touchpad”
Driver “synaptics”
Option “SendCoreEvents” “true”
Option “Device” “/dev/input/by-id/usb-Apple_Computer_Apple_Internal_Keyboard_._Trackpad-event-mouse”
Option “Protocol” “event”
#Option “LeftEdge” “100″
#Option “RightEdge” “1120″
#Option “TopEdge” “50″
#Option “BottomEdge” “310″
#Option “FingerLow” “25″
#Option “FingerHigh” “30″
#Option “MaxTapTime” “180″
#Option “MaxTapMove” “220″
#Option “MaxDoubleTapTime” “180″
#Option “VertScrollDelta” “20″
#Option “HorizScrollDelta” “50″
#Option “VertTwoFingerScroll” “0″
#Option “HorizTwoFingerScroll” “0″
Option “MinSpeed” “0.79″
Option “MaxSpeed” “0.88″
Option “AcceleratorFactor” “0.0015″
#Option “TapButton2″ “2″
#Option “TapButton3″ “3″
Option “SHMConfig” “On”
EndSection

Tot i que tinguem aquestes opcions configurades al les xorg, també podem instal·lar una l’aplicació ksynaptics per poder controlar-ho tot.

# aptitude install ksynaptics

A part de tot això, el que també em de fer és mapejar el segon i tercer botó del ratolí per tal de porder-lo utilitzar.
Per fer això el que hem de fer és crear un fitxer al dins del home de cada usuari ~/.xmodmap que contingui:

! Segon i tercer boto del mouse, corresponents a:
keycode 115 = Pointer_Button2 #Left apple
keycode 108 = Pointer_Button3 #Right from right apple

Amb aquest fitxer l’hauríem d’executar manualment cada cop que arranquéssim les X, per tal d’automatitzar-ho farem el següent, dins de ~/.kde/Autostart/ crearem un petit script que executi l’xmodmap automàticament quan arrenca el kde.

# vi ~/.kde/Autostart/xmodmap

I hi escrivim això:

#!/bin/sh
xmodmap ~/.xmodmap
xkbset exp m
xkbset m

I ja tindríem tota la part de teclat i ratolí funcionant.

4.4 Configuració del driver de IR:

La configuració d’aquest driver és totalment nul·la, ja que en comptes de ser un dispositiu IR com els que hi ha en el kernel, el mòdul appleir és una extensió del teclat, per tan simplement que tinguem carregat el mòdul de appleir ja tindrem funcionant el mando a distància del nostre Macbook.
Ara l’única cosa que falta és assignar a cada programa les tecles accelerades que vulguem.

4.5 Configuració de les X.org:

Si heu seguit les instruccions i heu instal·lat tot el software que he donat al començament ja tindreu les xorg instal·lades i només ús faltarà configurar-les, en cas contrari les heu d’instal·lar amb:

# aptitude install xorg

Per tal de configurar les Xorg ús deixo aquí un enllaç al meu fitxer.
Aquest fitxer té la configuració que es necessita per que tot funcioni correctament:

Fitxer xorg.conf

4.6 Monitor extern:

Si doneu un cop d’ull al fitxer veureu que té també la configuració necessària per que funcioni la sortida externa de monitor.Simplement el que faltarà configurar és si volem utilitzar-ho com a xinerama (extensió d’escriptori) o clone.

4.7 Configuració del la tarja de so:

La targeta de so del macbook està totalment suportada per el kernel de Linux, utilitzant el mòdul hda-intel.
No es necessita cap configuració extra per fer-ho funcionar.

4.8 Configuració de la tarja wifi:

Per fer que funcioni la tarja wifi al nostre macbook és necessari compilar els mòduls del kernel que em fet abans.En el cas de que no haguem fet mireu el pas 3.1 de la instal·lació del kernel.

Si ja tenim els mòduls instal·lats ja podem utilitzar la wifi.

Ens assegurem de que els mòduls estiguin carregats:

# lsmod | grep ath

Hauríem de veure això:

ath_pci 87456 0
ath_rate_sample 13312 1 ath_pci
ath_hal 190032 3 ath_pci,ath_rate_sample
wlan 185308 5 ath_pci,ath_rate_sample,wlan_wep,wlan_scan_sta

Sinó, podem carregar els mòduls manualment:

# modprobe ath_pci

Ara comprovem de que realment esta funcionant els dispositiu amb iwconfig, i veure que el dispositiu ath0 és l’assignat a la wifi.

A part d’això, veureu que també hi ha un dispositiu que es diu wifi0, aquest altre és a causa del drivers.
A Debian, els drivers de madwifi creen dos dispositius, un anomenat ath0 que és el compatible amb els drivers madwifi antics, i el wifi0 que és utilitza la part de driver compatible amb madwifi-ng.

Imagino que en el moment de que els drivers madwifi-ng siguin igual d’estables i compatibles que els madwifi deixarà d’haver-hi dues interfícies.

4.8.1 Injecció de paquets i aircrack-ng:

I per expremer més les capacitats de la nostre targeta, tenim disponible un petit pegat per els drivers de madwifi, cortesia de la gent de aircrack, que ens anirà de perles per fer-lo funcionar amb el seu programari.
L’única cosa que necessitem és haber aplicat el pegats que em instal·lat els mòduls a l’apartat 3.1 de instal·lació del kernel.

I per tal de provar-ho podem instal·lar l’aircrack-ng:

# aptitude install aircrack-ng

A partir d’aquí ja ens en anem del tema, per tan haurem d’esperar algun post (que ja tinc mig preparat) de com utilitzar-lo

4.8.2 Configuració Kismet:

Ja tenim la wifi funcionant, però que és una wifi sense un kismet configurat? Res de res ^_^
La configuració mínima per a que funcioni el kismet amb la nostre atheros és la següent:
Editem el fitxer /etc/kismet/kismet.conf, i ens assegurem de tenir aquestes línies:

source=madwifi_ag,wifi0,airport
enablesources=airport

Observeu que fem servir l’interfície wifi0 per el motiu que ús he dit abans. I es que el kismet necessita el nou driver de madwifi-ng per a poder funcionar en mode 802.11a i 802.11g.

Ja podem arrancar la el kismet i anar a donar un volt per provar-lo!

4.8.3 Altres aplicacions utils:

A part del kismet, podem trobar algunes altres aplicacions que ens permetran connectar a xarxes més fàcilment, com per exemple wlassistant:

# aptitude install wlassistant

És un frontend per kde que ens permet connectar a les xarxes wifi que tinguem aprop molt fàcilment.

Una altre aplicació indispensable és el wpasupplicant i wpagui.

# aptitude install wpasupplicant wpagui

El wpasupplicant el que fa és permetre’ns connectar-nos a xarxes amb xifrat WPA independentment del protocol de clau.

Arribat aquest moment podem aprofitar per donar un exemple d’integració del wpasuppliant amb el ifsupdown, i es que avui en dia podem configurar una interfície perquè automàticament utilitzi el wpa sense que haguem de crear un script o configurar-la manualment.

Aquí teniu un exemple de configuració del fitxer /etc/network/interfaces:

iface ath0-casa inet static
pre-up modprobe ath_pci
wpa_driver madwifi
wpa_ssid your_ap_ssid
wpa-psk your_shared_key
wpa-key-mgmt WPA-PSK
wpa-pairwise TKIP
wpa-group TKIP
wpa-auth-alg SHARED
wpa-proto WPA
address x.x.x.x
netmask x.x.x.x
network x.x.x.x
broadcast x.x.x.x
gateway x.x.x.x
post-down rmmod ath_pci
post-down rmmod ath_rate_sample
post-down rmmod ath_hal

4.9 Configuració de l’iSight:

L’utilització de l’isight és bastant limitada. Només he aconseguit fer-lo funcionar amb l’ekiga.
Igualment, el driver que utilitza està molt verd i encara necessita millorar molt.Si heu seguit el manual ja tindreu configurat els mòduls del kernel linux-uvc que són els drivers de l’iSight.

A part d’això el que necessitem és instal·lar l’aplicació de l’entorn d’usuari per tal d’utilitzar el firmware del macosx. Per si no ho heu instal·lat amb la llista de programes recomanats ho podeu fer ara:

# aptitude install linux-uvc-tools

Un cop fet això, anem per agafar el firmware del macosx, però abans ús heu d’assegurar de que si heu modificat la configuració del kernel no heu tret la compatibilitat amb el sistema de fitxers HFS+.

Si heu seguit el manual ja podeu fer:

# mkdir /mnt/macosx
# mount -t hfsplus /dev/sda2 /mnt/macosx/
# macbook-isight-firmware-loader /mnt/mac/System/Library/Extensions/IOUSBFamily.kext/Contents/PlugIns/AppleUSBVideoSupport.kext/Contents/MacOS/AppleUSBVideoSupport
# modprobe uvcvideo

Veureu que l’aplicació copia el firmware del macos dins les libs del kernel actual, per tan, aquest pas és necessari fer-lo amb tots els kernels que anem instal·lant, sempre i quant sigui diferent versió.

Si em correctament aquest pas, ja només falta instal·lar l’ekiga i els plugins necessaris per a que funcioni:

# aptitude install ekiga libpt-plugins-v4l2

I ja podem configurar l’ekiga.

Dins de “Dispositivo de video” seleccionarem les següents opcions:

• Complement de video: V4L2
• Dispositiu d’entrada: Built-in iSight

I ja podem utilitzar el softphone!

Esperem que no tardin gaire a fer-ho compatible amb kopete.

4.10 Configuració del bluetooth:

Per configurar el bluetooth no necessitem cap configuració especial, simplement que tinguem configurat el kernel tal i com està al meu fitxer de configuració i instal·lar les utilitats de bluez i bluetooth si es que no ho tenim instal·lat:

# aptitude install bluez-util bluez-firmware bluetooth

Un cop instal·lats ens assegurem de que dins del fitxer /etc/default/bluetooth hi hagi aquestes línies a “1″:

BLUETOOTH_ENABLED=1
HID2HCI_ENABLE=1

El fitxer de rfcomm que esta a /etc/bluetooth/rfcomm ha de tenir aquesta configuració:

# Automatically bind the device at startup
bind yes;

I el de /etc/bluetooth/hcid.conf aquesta:

# Automatically initialize new devices
autoinit yes;

Un cop fet això ja podem assegurar-nos de que tenim els mòduls de bluetooth carregats:

bluetooth
hci_usb
rfcomm
l2cap


Una bona utilitat per utilitzar el bluetooth des del kde és kdebluetooth.

4.11 Configurar els sensors del hardware:

Aquesta és una de les altres funcionalitats que no acaben d’estar integrades en el kernel, però que es poden utilitzar.Amb la configuració del kernel d’aquest howto funciona perfectament els lm-sensors.

Per tan qui no els tingui instal·lats ja pot començar per:

# aptitude install lm-sensors

I tot seguit arrancar la utilitat que detecta quins sensors té el nostre hardware:

# sensors-detect
…
Probing for PCI bus adapters…
Use driver `i2c-i801′ for device 00:1f.3: Intel ICH7
Probe succesfully concluded.

We will now try to load each adapter module in turn.
Module `i2c-i801′ already loaded.
If you have undetectable or unsupported adapters, you can have them
scanned by manually loading the modules before running this script.

To continue, we need module `i2c-dev’ to be loaded.
If it is built-in into your kernel, you can safely skip this.
i2c-dev is not loaded. Do you want to load it now? (YES/no): yes
Module loaded succesfully.

We are now going to do the adapter probings. Some adapters may hang halfway
through; we can’t really help that. Also, some chips will be double detected;
we choose the one with the highest confidence value in that case.
If you found that the adapter hung after probing a certain address, you can
specify that address to remain unprobed. That often
includes address 0×69 (clock chip).

Next adapter: SMBus I801 adapter at efa0
Do you want to scan it? (YES/no/selectively):
Client found at address 0×08
Client found at address 0×38
Probing for `Philips Semiconductors SAA1064′… Failed!
Client found at address 0×3a
Probing for `Philips Semiconductors SAA1064′… Failed!
Client found at address 0×44
Probing for `Maxim MAX6633/MAX6634/MAX6635′… Failed!
Client found at address 0×50
Probing for `SPD EEPROM’… Success!
(confidence 8, driver `eeprom’)
Probing for `DDC monitor’… Failed!
Probing for `Maxim MAX6900′… Failed!
Client found at address 0×52
Probing for `SPD EEPROM’… Success!
(confidence 8, driver `eeprom’)
Client found at address 0×69
….

Driver `eeprom’ (should be inserted):
Detects correctly:
* Bus `SMBus I801 adapter at efa0′
Busdriver `i2c-i801′, I2C address 0×50
Chip `SPD EEPROM’ (confidence: 8 )
* Bus `SMBus I801 adapter at efa0′
Busdriver `i2c-i801′, I2C address 0×52
Chip `SPD EEPROM’ (confidence: 8 )

I will now generate the commands needed to load the I2C modules.

To make the sensors modules behave correctly, add these lines to /etc/modules:

#—-cut here—-
# I2C adapter drivers
i2c-i801
# I2C chip drivers
eeprom
#—-cut here—-

I enganxem la sortida a dins del fitxer /etc/modules.

Una vegada tenim funcionant els sensors del xipset Intel ICH7 podem utilitzar altres utilitats externes per la temperatura del disc:

# aptitude install hddtemp

I provant-ho amb:

# hddtemp /dev/sda
/dev/sda: ST96812AS: 32°C

I també podem saber la temperatura de les cpu’s amb una petita utilitat extreta de la web de mactel-linux http://svn.sourceforge.net/viewvc/mactel-linux/trunk/tools/temperature/

# ./coretemp.c
CPU 0: 62 C
CPU 1: 62 C

4.12 Configuració de la suspensió del sistema a Ram i a Disc:

Per tal de facilitar el funcionament de suspendre el nostre portàtil, per exemple, quan tanquem la pantalla o quan nosaltres volguem instal·larem algunes aplicacions, si es que no les em instal·lat amb la llista que he donat abans

# aptitude install klaptopdaemon

Això ens permetrà agregar un applet per monitoritzar el nivell de bateria, i a part ens agregarà opcions noves al centre de control del KDE on podrem configurar tot lo referent a suspensió, hibernació, etc…

Una vegada fet això ja podem provar de suspendre el nostre portàtil, sort!

5.0 Hack’s del sistema:

AVÍS IMPORTANT, NO EM FAIG RESPONSABLE DEL MAL QUE PUGUI OCASINAR AQUESTA PART DEL HOWTO. UTILITZEU-LA SOTA LA VOSTRE RESPONSABILITAT.
Un dels hack’s més recomanats i que he comentat quan estàvem aplicant els pegats del kernel és la possibilitat de baixar el voltatge de la cpu.

5.1 Disminuïnt el voltatge de la cpu:

El primer que em de tenir és el kernel amb els pegats de PHC aplicats, tal i com explica a l’apartat 3.1 de instal·lació del kernel, en el cas de que no els tingueu podeu donar-hi un cop d’ull. Una vegada tenim arrancat el kernel amb els pegats podem comprovar que realment s’han aplicat correctament i per tan podem visualitzar la taula de voltatges de les cpus.

# cat /sys/devices/system/cpu/cpu?/cpufreq/op_points_table

Això ens mostrarà aquestes línies:

2000000:1404,1833000:1340,1667000:1276,1500000:1212,1333000:1148,1000000:1004
2000000:1404,1833000:1340,1667000:1276,1500000:1212,1333000:1148,1000000:1004

El que ens mostren aquestes línies és per a cada freqüència de cpu quin és el voltatge assiciat, per tan tenim que amb la cpu a 2000MHz consumirà un voltatge de 1404 mV, i així succesivament.

El que podem fer amb aquest pegats és modificar el voltatge que se li dona a cada cpu en una determinada freqüència, però no podem agregar freqüències noves.

Podem fer una prova amb aquesta línia:

# echo “2000000:1404,1833000:1240,1667000:1176,1500000:1112,1333000:1048,1000000:700″ > /sys/devices/system/cpu/cpu0/cpufreq/op_points_table
# echo “2000000:1404,1833000:1240,1667000:1176,1500000:1112,1333000:1048,1000000:700″ > /sys/devices/system/cpu/cpu1/cpufreq/op_points_table

I ens assegurem de que s’han aplicat els canvis:

# cat /sys/devices/system/cpu/cpu?/cpufreq/op_points_table

I ens ha de mostrar la nova taula de voltatges que li hem enviat.

Amb això ja tenim les cpus consumint una mica menys del que consumeixen per defecte, ara l’únic que necessitem és automatitzar la modificació de la taula.

Si ens fixem, dins el paquet del codi font dels pegats PHC podem trobar un script i un fitxer de configuració que podem utilitzar per automatitzar-ho, jo ja ús els posu modificats per que modifiqui les dues cpus i no només una i amb la millor taula de voltatges que he aconseguit fer funcionar.

Primer de tot crearem un fitxer dins de /etc/init.d/undervolt amb aquest contingut:

#!/bin/sh
#
# This Script will set lower/higer Pentium M Voltages
# Original by the gentoo-undervolt-script
# adapted for Debian/Ubuntu
#
# Autor: ballessay 13.05.2006
# Modified by: hiroru 03.11.2006
#
# Distributed under the terms of the GNU General Public License
###################################################################

# points to the config-file
CONFIGURATION=”/etc/phc-config/undervolt”;
. $CONFIGURATION ;

do_error()
{
# Display an error
# $1: Error message

echo $1 >&2 ;
echo “see http://gentoo-wiki.com/HOWTO_Undervolt_a_Pentium_M_CPU for further information” >&2 ;
exit 1 ;
}

sysfs_check()
{
# Check that the sysfs interface exists

if ! [ -e ${CPU0_VTABLE_PATH} ]; then
echo “SysFs voltage_table not found. Can’t modify CPU voltage table. (${CPU0_VTABLE_PATH})” >&2 ;
echo “It seems that the undervolting patch has not been applied to the kernel” >&2 ;
do_error “or that the file /etc/conf.d/undervolt is not correctly configured.” >&2 ;
return 1 ;
fi
}

einfo_tables()
{
# display current table and a custom table
# $1 : custom table to display
# Display the voltage table currently used by the CPU
echo “Current table: “`cat ${CPU0_VTABLE_PATH} ` ;

# Display the custom voltage table
echo “Configured table: ${1}” ;
}

set_custom_table()
{
# Set a custom table through the sysfs interface
# $1 : custom table to set

# Display current table and custom table that will be set
einfo_tables ${1} ;

# Write the custom voltage to the SysFS interface and display the
# new voltage table that is now used by the CPU if there is no error
# Modified to use all cpu’s

echo ${1} > ${CPU0_VTABLE_PATH} && \
echo ${1} > ${CPU1_VTABLE_PATH} && \
echo “Applied table: “`cat ${CPU0_VTABLE_PATH}` ;
return $?
}

case “$1″ in
start) echo “change CPU Voltage Table” ;
if [ "$IS_CONFIGURED" = "yes" ]; then
sysfs_check || return 1 ;

set_custom_table ${CUSTOM_VTABLE} ;
exit $? ;
else
do_error “Custom voltage table is not configured. Check the file /etc/conf.d/undervolt” ;
fi
;;

stop) if [ "$SWITCH_BACK" = "yes" ]; then
if [ "$IS_CONFIGURED" = "yes" ]; then
echo “Switching back to default CPU voltage table” ;
sysfs_check || return 1 ;
set_custom_table ${DEFAULT_VTABLE} ;
exit 0 ;
else
do_error “Default voltage table is not configured. Check the file /etc/conf.d/undervolt”
fi
else
echo “Not switching back to default CPU voltage table (disabled in configuration)” ;
exit 0
fi
;;
*) echo “Usage: $N {start|stop}” >&2;
exit 1;
;;
esac
exit 0;

Li donem permisos d’execució al fitxer amb:

# chmod u+x /etc/init.d/undervolt

I tot seguit el fitxer de configuració per aquest script que editarem dins a /etc/phc-config/undervolt:

# CONFIG_FILE FOR UNDERVOLTAGING
# Path to the voltage table sysfs interface file
CPU0_VTABLE_PATH=”/sys/devices/system/cpu/cpu0/cpufreq/op_points_table”
CPU1_VTABLE_PATH=”/sys/devices/system/cpu/cpu1/cpufreq/op_points_table”

# Switch back to DEFAULT_VTABLE if undervoltage is stopped? [yes/no]
SWITCH_BACK=”yes”

# Default voltages that will be restored at shutdown if SWITCH_BACK=yes
# DEFAULT_VTABLE=”798000:988,1064000:1116,1330000:1244,1596000:1356″
# Values for Pentium M (Dothan)
DEFAULT_VTABLE=”2000000:1404,1833000:1340,1667000:1276,1500000:1212,1333000:1148,1000000:1004″

# Custom voltages that will be applied at boot time
# CUSTOM_VTABLE=”798000:700,1064000:764,1330000:860,1596000:956″
# Values for Pentium M (Dothan)
CUSTOM_VTABLE=”2000000:1404,1833000:1240,1667000:1176,1500000:1112,1333000:1048,1000000:700″

# Set the following to “yes” when the all the settings are configured
# This is a safety to disable setting the voltages with the default
# values of this file that are probably wrong for your CPU
IS_CONFIGURED=”yes”

Una vegada tinguem el fitxer de configuració i l’script, agreguem l’script a l’arranc del sistema amb el sysv-rc-conf i ja podem provar de reiniciar la màquina per veure si realment ens modifica els voltatges cada vegada que s’inicía.

Bibliografía:

Aquí trobareu la majoría d’enllaços que he utilitzat per fer aquest howto:
http://gentoo-wiki.com/HARDWARE_Apple_MacBook
http://wiki.debian.org/MacBook
http://www.mactel-linux.org/wiki/Main_Page
http://gentoo-wiki.com/index.php?title=HOWTO_Undervolt_a_Pentium_M_CPU
http://www.gentoo.org/doc/en/bluetooth-guide.xml
http://www.intel.com/design/mobile/core/duodocumentation.htm
https://wiki.ubuntu.com/UndervoltingHowto
http://cronopios.net/blog/?cat=4

Revisions:

17/07/2007 - Versió 2.1 - Instal·lació de grub en comptes de lilo
01/05/2007 - Versió 2.0 - Revisió de tot el software, passos i optimitzacions, i apartats que faltaven.
16/12/2006 - Versió 1.1 - Modificats fitxers kernel i xorg (Ara estan disponibles)
15/11/2006 - Versió 1.0 - Document inicial

Aquesta entrada va ser escrita el Tuesday, 17 de July de 2007 a les 5:55 pm i arxivada a GNU/Linux, Howto. Pots seguir qualsevol resposta d'aquesta entrada en el feeds RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o trackback desde la teva pròpia pàgina web.